El Lluçanès és un territori amb una mitologia rica que beu d’un gran arrelament a les forces de la natura. Situat entre la plana de Vic i el Berguedà s’estén aquesta comarca que ocupa un altiplà on la pau i el contacte amb la natura són els reclams principals. El paisatge del Lluçanès està esquitxat de masos que amaguen històries de cavallers i bandolers.
Saltants, goles, balmes i rocallisos treballats per l’aigua s’exposen com un treball gairebé artístic a la riera de Merlès. Molins fariners s’aixequen a la riba, però el seu principal valor és la fauna i la flora que l’aigua nodreix curs avall, el gran valor ecològic va empènyer a protegir la riera com a reserva natural.
Al segle X, Santa Maria de Lluçà era la cap de les esglésies lluçaneses que va assolir la màxima esplendor al segle XIII, i és aquest monestir el que ha donat nom al conjunt de la comarca del Lluçanès.
En els temps de la baguet congelada, trobar antics forns de llenya on facin pa de debó és com reviure un vell amor. Al forn d’en Sendo, a Sant Boi de Lluçanès, saben fer pa tradicional utilitzant llevat mare, sense afegir químics.
D’artesans en queden cada cop menys, però al Lluçanès hi ha qui resisteix i encara construeix amb vidre, ferro, resina o fusta de somni arrelades a la terra.
Fragments trets de la revista DescobrirCatalunya que podeu trobar a la nostra biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada