Al Berlín del 1942, el petit Bruno és fill d'un comandant d'un camp de concentració. Ell no sap el que és l'Holocaust, però el que sí ha notat és que des que es va mudar a un indret aïllat de la ciutat, no té a ningú amb qui jugar. Un dia, mentre observa en el camp a aquestes estranyes persones que semblen portar un pijama de ratlles, coneix a un nen jueu anomenat Shmue. Al mateix temps que perden la seva innocència infantil, els dos entaularan una amistat de conseqüències insospitades.
La pel.lícula El niño con el pijama de rayas de Mark Herman és obligatòria de veure per una sorprenent interpretació dels nens. És de les millors que he vist a la meva vida, consta d'un drama social real que és interpretat pels ulls de dos nens de societats diferents i que al meu entendre fan veure la vida des d'una visió ingènua i poc realista, encara que m'encantaria que fos la visió de tots els polítics i gent de poder que ens fan creure, de la mateixa manera que es diu a la pel.lícula, les coses com ells volen i no realment com són.
Molta gent sempre ha pensat en els alemanys d'aquella època com exterminadors únicament de jueus, quan la realitat és que en aquells temps molts alemanys també eren tractats amb injustícia per ajudar a totes aquestes víctimes del holocaust, tractats d’ingrats, estúpids i marginats en la societat, per no poder revelar els seus veritables sentiments contra l'injustícia pel temor a que els podrien fer els seus compatriotes totalitaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada