Las aventuras del valeroso soldado Schwejk, de Jaroslav Hasek pot ser l'obra més coneguda de la literatura txeca. Constitueix una sàtira mordaç i divertida envers l'absurd de les guerres. El protagonista, Schwejk, amb astut desemparament i subtil bogeria, porta a terme una guerra privada envers la maquinària militar, com un Sancho Panza durant la I Guerra Mundial. Emplenant l'estupidesa amb refinament maquiavèlic és capaç de transformar qualsevol circumstància o orde militar en un absurd desenllaç.
Aquest llibre de sis-centes pàgines d'anècdotes absurdes i trampes pròpies de la novel·la picaresca podrien fer-se pesades si l'argument no avancés, però una pàgina darrera l'altra no et deixa parar de riure. Tots els personatges es desesperen al voltant del valerós soldat Schwejk qui, polit complidor de les ordres rebudes, aconsegueix infal·liblement l'efecte contrari, és a dir, que res arribi a bon port. Una exquisida dosi d'innocència angelical on el càstig no serveix perquè empitjora les coses i fa caure en el més absolut dels ridículs als seus superiors.
Sinopsi: Estiu de 1914. A Saravejo assassinen l'hereu de la Corona. A una tasca de Praga, un ciutadà anomenat Schwejk desaprofita l'ocasió de mantenir-se callat davant d'un policia de "la secreta". Acaba a la comissaria, on sincer i xerraire, en poc temps aconsegueix que l'envïin a un manicomi (ple aquest de malalts imaginaris poc entusiasmats amb la idea de morir a major glòria de l'Emperador). Després de passar per varis calabossos i tribunals, acaba d'assistent d'un capellà castrense, encara més amic de l'alcohol que ell (és l'amo ideal per a tal criat), però el perd jugant a les cartes; el tinent guanyador no sap la joia que acaba d'aquirir. El nou assistent, a base de ficar la pota, aconsegueix que els envïin al front de la batalla. Schwejk emprén el periple armat d'una innocència infinita i amb molt de seny, qualitats que aviat l'etiqueten de babau integral i el fan relacionar amb els seus superiors de manera ideal (és molt disciplinat), siguin carcellers, oficials, policies o sàdics, corruptes i deficients. Ningú podrà amb Schwejk.
La combinació d'obediència cega, estupidesa aparent, sentit comú, una absoluta falta d'amor propi i una generosa bondat, és el que fa de Schwejk un personatge digne per llegir i recordar.
2 comentaris:
m'agrada molt tot alló que te a vore amb la cultura, feliçitatss
Gràcies Robert. Ens agrada molt que, com a nosaltres, la cultura et faci feliç. De fet, creiem que és la millor manera per entendre i valorar les coses que ens envolten.
Publica un comentari a l'entrada